Mes d'agost. L’aiguadora. Lladorre

DONA DE TAVASCAN

Dona d’aigua i sol, de pluja i vent.

Dona de solitud, de fred, de gel

que vas buscar les muntanyes encrespades

amb el dolor de la ignorància llunyana.

La teva lluita i la teva tenacitat van convertir la pols del camí

en el ferro forjat d’aquesta estàtua

que cisellà els teus somnis dia a dia

sota el seial, els esclops, l’aiguadera...

Quantes vegades els teus peus endurits

van creuar aquest pont amb mirada de muntanya

i distància d’anys, d’incomprensió,

d’anhels per veure sortir el sol un dia com avui

en què ets reconeguda pel teu poble,

estimada per la gent d’aquesta vall.

Amb més llums que ombres, ja sense fam,

sense que hagis d’alleugerar la set

dels fills de l’ànima que pengen de la teva cintura.

Dona de ferro entre aigües, davant de Tavascan,

perfil de foc a l’alba sobre el pont medieval.

Perpetuada la teva gesta pels segles quedarà.