MES DE FEBRER. "LES SALINERES"
En homenatge a totes les dones que durant tants anys han treballat a les salines de Gerri. Des de temps remots i fins a mitjans del segle XX, l’explotació de la font d’aigua salada ha esdevingut el principal motor econòmic del poble de Gerri. Les salines han determinat una fisonomia característica del nucli i han condicionat el mode de vida dels seus habitants.
DIVENDRES 02 FEBRER 2024
Durant els mesos d’estiu, moment de l’any en què es duia a terme la producció de la sal i quan més feina hi havia al salí, les dones també desenvolupaven les tasques pròpies del treball al salí. Trencar el crost quan les eres arrencaven per facilitar l’evaporació de l’aigua i evitar que els cristalls de sal es dipositessin sobre el llevers, escampar el salí amb els escoballs i amuntegar la sal al mig de l’era per facilitar que l’aigua s’escorregués, entrar la sal a les casetes amb els cartrons i la civera per resguardar-la de la intempèrie, eren feines que combinaven amb les seves obligacions domèstiques. Eren les encarregades de preparar la berena per poder menjar al salí després de l’escampada i també els tocava córrer cap al salí en nits de tempesta per recollir la sal i evitar que l’aigua dolça de la pluja malmetés la collita.
La competència de la sal marina –elaborada amb costos de producció molt més baixos-, el manteniment dels sistemes de producció tradicionals i l’emigració massiva que van patir les comarques de muntanya als anys 60 del segle XX, van conduir al gairebé total abandonament de l’explotació salinera a principis dels anys 70.