Mes de juliol. Lucrècia Ventimiglia Làscaris. La Guingueta d’Àneu

Eudòxia va marxar amb les seves filles cap a Catalunya, a la cort de Jaume I. Allà va exercir diferents funcions diplomàtiques per encàrrec del rei i les filles van entrar a formar part de la seva política matrimonial. És així com Lucrècia es va casar el 1281 amb el comte de Pallars, Arnau Roger I.

Lucrècia va arribar al Pallars, un comtat estratègic i valuós, amb els seus diners (dotada d'uns ingressos anuals de 6.000 maravedís), les seves influències i el seu escut nobiliari (l'àguila bicèfala imperial), al qual afegirà tres palles representant el Pallars. Avui dia, aquest escut continua essent molt utilitzat i representatiu del Pallars, tot i que ben poca gent sap que originàriament el va aportar una dona d'un rang superior al del comte pallarès.

Lucrècia va tenir tres filles: Sibil.la, Beatriu i Violant. Arnau Roger I va morir el 1288 i ella va haver de defensar-se de la casa de Comenges que volien apoderar-se del comtat aprofitant el fet que no hi havia homes en la línia successòria. En aquells moments del s. XIII els drets de les dones ja estan molt més qüestionats i no pot governar sola, per la qual cosa Ramon Roger I, germà d'Arnau Roger I, heretà el comtat, probablement associat a Lucrècia. No ens la podem imaginar plegada de mans, sinó gestionant activament la política comtal: Lucrècia mantindrà un control sobre el Pallars, a pesar de la intervenció reial, i va aconseguir proclamar comtessa de Pallars la seva filla Sibil.la I, el 1295.