Mes d'octubre. Maria Barbal. Rialp
"Es veia prou que a casa érem molts. I devia sobrar algú." Pedra de Tartera (1985). Maria Barbal (Tremp, 1949), és escriptora i professora de secundària. Va passar la seva infantesa al Pallars, un fet que va marcar les seves primeres narracions i que, amb l'amor per la terra que li va transmetre el seu pare, la va ajudar a veure el món d'una altra manera. Més tard, el 1964, es va traslladar a viure a Barcelona, on estudià Filologia Hispànica a la Universitat Central.
DILLUNS 07 OCTUBRE 2024
Els seus primers llibres són una revisió d'aquest univers rural, però també amb una mirada crítica. Així, Pedra de tartera (1985), és la història d'un desarrelament, que va rebre el premi Joaquim Ruyra i que va tenir una molt bona acollida per part de públic i lectors. Després, sense abandonar els seus mons, publica també els reculls de contes La mort de Teresa (1986) i Ulleres de Sol (1994), així com les novel•les Mel i metzines (1990) i Càmfora (1992). Els premis de la Crítica, Nacional de Literatura i Serra d'Or suposen, durant aquests anys, la confirmació d'una prosa narrativa que de seguida va ser considerada com una de les més netes i intenses de la seva generació.
A la darrera època situa les seves històries en contextos més urbans, en què destaquen Carrer Bolívia (1999) o Bella edat (2003), i les seves darreres novel.les Tàndem (2021), que ha rebut el premi Josep Pla, i Al llac (2022), que parla de la nostàlgia i del pas del temps.
Se li va atorgar la Creu de Sant Jordi (2001) i darrerament ha rebut el Premi d'Honor.
