CARLOS

L'ENTREVISTA

Carlos Juanmartí

El Carlos ha sabut compaginar la feina amb la paternitat.

Explica'ns de quina manera has encaixat la paternitat en la teva vida professional i personal? Què ha implicat? Quins permisos o baixes has agafat?

La paternitat en la meva vida personal ha sigut encaixada com un repte, sempre havia tingut la idea de tenir fills i educar-los amb l´objectiu que fossin persones honestes i amb criteri propi. De moment, la meva filla tot just té 3 anys i és molt aviat per fer valoracions; en aquest curt període el que m´ha donat ha sigut a part d´alguna nit sense dormir, molts moments de felicitat. En la meva vida professional m´ha fet gestionar millor el temps, per a tenir les tasques i horaris molt ben estructurats i pautats, ja que un fill té unes necessitats i penso que ha d´ésser prioritari, has d´adaptar totes les tasques i has de ser al més eficient possible per poder estar pel teu fill.

En el tema permisos, vaig agafar la baixa de paternitat al 2016, em sembla que eren 15 dies. Vaig agafar les hores d´alletament que em tocaven per poder portar la filla a la guarderia, donat que la meva parella té una feina temporal en una estació d’esquí i treballa de dimecres a diumenge i comença molt aviat al matí. En l´actualitat, per la singularitat de la feina (tècnic de cloració) que en èpoques puntuals (estiu) m’obliga a fer hores de les establertes i aprofitant el bon sistema de control horari que tenim al Consell (fixador digital) on estan molt controlades les hores treballades…vaig demanar de poder compensar aquestes hores en els mesos d´hivern, quan treballa la companya; així doncs, vam acordar que els dimecres, dijous i divendres començo a les 8:30 una hora més tard del que em tocaria i, periòdicament, revisem amb el responsable de recursos humans el còmput d´hores.

Com valores la flexibilitat horària a la feina? Que t’ha permès?

Molt positivament, la veritat és que si no m´haguessin concedit aquesta flexibilitat hauria de demanar alguna reducció de jornada, buscar un cangur…i diuen que els fills venen amb un pa sota el braç, però em sembla que això deu ser en un altre país perquè els nens porten moltes despeses. Amb la flexibilitat puc mantenir el mateix nivell d´ingressos en canvi en les altres solucions s’augmenta la despesa fent encara més difícil l’equilibri financer.

Completa la frase: m'agradaria que la meva filla em veiés com un pare.....

Amb una coherència i uns principis que la faci estar orgullosa de ser la meva filla, que segurament no seré el pare que hagi pogut dedicar més hores al seu fill però que en els moments importants i quan m´hagi necessitat hi hagi estat.

Quina és la lliçó més important que t'ha ensenyat la paternitat?

A part de tota la felicitat, la satisfacció que ja et dona el ser pare, la paternitat m´ha ensenyat que quan et parlen de la conciliació de la vida familiar i no ets pare, sembla que ho exageren molt o que ho demanen per demanar i possiblement penses que no n´hi ha per a tant. Ara bé, quan ets pare i portes uns mesos dormint poc, fent les mil combinacions per poder arribar a tot arreu, acumulant roba per rentar, fent els menjars per a la nena….veus que estem molt lluny d’una mínima conciliació i que ens queda molt camí i moltes lluites que fer, que tot allò que es demana en mesures de conciliació és totalment necessàries.

I el repte més gran?

Serà d´aquí, uns mesos, quan si tot va bé ampliarem la família amb un membre més, i llavors tot serà més complicat. Però com dic jo: “tot ho farem menys quedar bé!”

Hi ha algun aspecte que t'hagi sorprès de tu mateix en el teu rol de pare?

La paciència que penso que, sobretot amb la nena, en tinc molta.

Com creus que s'hauria de fer per involucrar més els homes en la cura dels infants? Tens alguna idea? Creus que això està canviant o ens queda molt camí per recórrer?

Com he dit abans, penso que ens queda molt camí per recórrer, sobretot en conciliació familiar. Cada família és un món: n´hi ha que treballen els dos, n´hi ha que no en treballa cap, n´hi ha que porten els nens a la guarderia….però penso que a nivell polític s´hauria de prendre mesures perquè els pares o mares s´ho poguessin combinar millor per tenir cura dels fills sense perdre nivell adquisitiu, tenint por a perdre la feina o tenint que deixa de treballar. Em sembla que està tot descobert i tirant de tòpics molts països europeus disposen de regulacions més favorables, només es qüestió d´adaptar-les.