ROSA MARIA
  |
||
|
L'ENTREVISTARosa Maria Pla La Rosa Maria, va ser la primera alcaldessa al Pallars Sobirà i actualment es dedica al seu negoci d'hoteleria. Ens pots fer un resum de quina va ser la teva trajectòria política? La meva trajectòria política va ser molt curta i molt intensa, va durar només els 4 anys de legislatura. Recordes què et va impulsar a presentar-te a alcaldessa? Què et va atreure de la política? La veritat és que jo no tenia cap intenció de fer-ho, de fet no m’ho havia plantejat mai. Però em van venir a buscar, i vaig creure que era un bon moment per dedicar-me al servei dels veïns i veïnes del municipi. De la política en general no em va atraure res. La meva finalitat a la vida no era pas la de dedicar-me a la política. Senzillament m’ho vaig prendre com una feina a dur a terme per un període de 4 anys. Què va suposar per a tu ser la primera alcaldessa del Pallars? Va suposar obrir la porta que altres dones amb aspiracions polítiques i de servei ho poguessin fer. Es va demostrar que les dones també sabem i podem manar i gestionar més enllà de l’àmbit familiar i empresarial. Vam sacsejar una mica el sector masculí. De fet, darrere meu, n’hi ha hagut altres a Rialp, Esterri de Cardós, Llavorsí, Alt Àneu... Què ha de canviar perquè la presència de les dones a la política sigui més habitual del què és? Poder conciliar millor la feina i la vida de família, ja que molts actes de la gestió de l’Ajuntament (plens, reunions, visites...) coincidien en hores en què s’hauria d’haver estat fent vida de família. Sort en vaig tenir de la meva, que on no arribava jo, hi eren ells. Et vas trobar amb algun obstacle pel fet de ser dona? Crec que el millor que definiria aquella etapa que per a mi va ser tan dura, va ser la desconfiança de la gent en la meva capacitat de gestió; que una dona, de Barcelona, vingués a “manar” va ser quelcom que molts no van pair. “Que se ha pensado esta muñequita” deien recolzats a la barra del bar. Però jo venia d’un àmbit en el qual estava acostumada a treballar dur per demostrar les meves capacitats: l’enginyeria i el món de la indústria, móns majoritàriament masculins. I he de dir que vàrem fer coses que ningú havia gosat fer, i que estic segura que avui encara estarien per fer. El desgast personal va ser brutal, però estic satisfeta de la feina feta. Fora de la vall , no vaig tenir cap problema pel fet de ser dona. Allà on vaig tocar una porta em van ajudar, sia amb consells, sia amb ajuts per tirar endavant els projectes. Ens pots explicar alguna anècdota que recordis dels teus anys d'alcaldessa? N’explicaré dos. La meva filla petita tenia 5 anys quan vaig accedir al càrrec. No entenia molt bé què feia en aquelles reunions. Una nit havia d’anar a un ple del Consell Comarcal i me la vaig endur. Quan va veure que era tant “avorrit” mai més va dir res i va preferir quedar-se a casa amb el pare i els germans. En una visita al Parlament organitzada pels Diputats del Pallars, em va sorprendre que la persona que ens va servir al bar del Parlament, em preguntés: així tu ets la famosa alcaldessa de la Vall de Cardós? Mireu si va arribar lluny la polèmica per accedir al càrrec. D’aquesta etapa, de quin projecte et sents més orgullosa? Estic molt satisfeta de la feina que vam poder fer, però en concret anomenaré aquelles actuacions que van poder canviar cap a bé la vida de la gent del municipi: -Normativa urbanística, clau per dotar de criteris igualitaris i justos per poder desenvolupar els pobles. -Travesseres de Ribera, Ainet i Lladrós. -Adquisició al Bisbat de l’antiga rectoria per convertir-la en llar de jubilats i consultori mèdic. -Refugi d’Estaon. -Vestidors de la pista poliesportiva, que han permès la ubicació actual del Museu de les Papallones. A banda de política també vas iniciar un projecte com a empresària. Tampoc hi ha moltes empresàries al Pallars Sobirà... No, la veritat és que si s’analitza, majoritàriament els negocis del Pallars van lligats a noms d’homes, però també s’ha de dir que gairebé sempre, aquests homes tenen grans dones al darrere que els gestionem i fem créixer. Compaginar la política, l’empresa i la maternitat, ha estat complicat? Sí, ja que moltes vegades s’havien de sacrificar moments amb la família per poder arribar a tot arreu. Què et va portar a deixar la política? La veritat és que no ho vaig tenir gens fàcil, va ser una etapa molt dura de desgast personal, i com ja he dit abans que jo d’aspiració política no en tenia, ho vaig deixar per dedicar-me en cos i ànima a l’empresa familiar. És en aquest àmbit on tenim els millors reconeixements i els més satisfactoris. Creus que les dones tenim una manera diferent de liderar? Crec que sí. Tenim una sensibilitat molt diferent a la dels homes. Quan treballem en equip cuidem molt la gestió emocional i la flexibilitat, creiem que és un aspecte imprescindible per a ser competitius i líders sigui en l’àmbit que sigui. Això no significa que el nivell d’exigència sigui menor ans al contrari, un equip de treball és més fort, competitiu i tolera millor les exigències com més bona i forta és la gestió emocional. És cert, que d’aquest tema fa anys que se’n parla i s’hi treballa, però encara hi hem de dedicar molts més esforços per seguir millorant.
|
||
