BLANCA
|
|||
L'ENTREVISTABlanca DoyaSegona dona agent forestal a Catalunya La Blanca és una de les sis protagonistes de la campanya, porta més de vint anys treballant com a agent forestal, és una apassionada per la natura, mare de dos fills, i una dona emprenedora responsable de diversos projectes culturals a la vall de Cardós, on resideix actualment. Quines són les principals tasques que desenvolupes com a agent forestal? Les tasques són molt diverses, però bàsicament el que faig és vigilància de tot el que afecta el medi ambient, això inclou la prevenció dels incendis forestals, la pesca, la caça, els aprofitaments forestals, les aigües, els residus i el patrimoni cultural. També faig tasques de sensibilització a les escoles i gestió del foc en la millora de pastures d'alta muntanya, aquestes dues són més específiques. M'agrada més la part tècnica de la feina que la part policial, sempre ha estat així. En quin moment vas saber que volies ser agent forestal? Ho vaig saber quan vaig baixar a estudiar Biologia a Barcelona, no em vaig adaptar massa i a mig curs vaig apuntar-me a una acadèmia per ser agent forestal i allí vaig veure que podria fer alguna cosa interessant per la natura, protegir-la. Al curs següent, vaig canviar d'estudis per anar a Sta. Coloma de Farners, a l'única escola forestal que hi havia en aquell moment a Catalunya. Què t'ha ajudat a aconseguir-ho? M'ha ajudat a aconseguir-lo la constància en el treball, però sobretot el creure en mi mateixa. Recordo que quan vaig marxar a estudiar a fora la meva mare em va donar un consell: fes alguna cosa per valdre't per tu mateixa, que no depenguis de ningú. Quina va ser la resposta de la família i les persones properes? Al primer moment el meu pare no ho veia molt clar, la resta de persones estaven molt contentes de la meva decisió. Has trobat algun obstacle al llarg del procés? Sempre m'he sentit recolzada pels companys i sempre he animat altres noies a ser agent forestal.
Què significa per a tu haver estat la segona dona a Catalunya i ser actualment de les poques que s'hi dediquen? Ser la segona dona de Catalunya em va fer sentir molt gran i molt afortunada, només tenia por de no estar a l'alçada i donar una mala imatge de cara que entressin més noies. Ara som més de seixanta, però al Pallars Sobirà sempre he estat sola. Ets conscient que ets una referent per a les noves generacions? Era un referent, ara ja no me'n sento. Ara, faig feines dures com la d'anar a cremar pastures, d'això sí que em sento una mica referent. Per què creus que no hi ha més dones en aquesta professió? Crec que no hi ha més dones perquè no saben molt bé de què tracta la feina, però el problema principal és la manca de convocatòries d'oposicions. El fet de ser dona creus que t'ha suposat avantatges o desavantatges a l'hora de desenvolupar la teva feina? Avantatges crec que no n'he tingut, els companys m'han fet sentir una més perquè crec que és el que sempre he demanat. Però en la relació amb els habitants del món rural sempre he vist un somriure en moltes dones, probablement contentes de veure'm com una dona propera, rural. Una darrera reflexió? Abans havia treballat moltes vegades sola, em perdia per llocs feréstecs però sempre tocant de peus a terra. He vist l'os, el gat fer, el teix, el faig, la sabina turífera, la flor de neu,.. he estat en llocs inimaginables del Pallars, la natura no m'ha fet mai por, em fan més por algunes persones. La Blanca, durant l’entrevista, recordava haver escrit una carta directament a la persona responsable d’Agents Rurals, explicant perquè ella, malgrat ser dona, era una bona candidata per realitzar la feina d’agent forestal i afegeix que mai sabrà si aquella carta va tenir res a veure en el fet que ara sigui la seva professió.
|