MARTA

L'ENTREVISTA

Marta Benach

Primera bombera professional al Pallars Sobirà

És bombera al Parc de Sort des del març del 2018. La Marta és també mare d'un nen i una nena.

En quin moment vas saber que volies ser bombera?

Després que un projecte laboral no em funcionés, i després d’haver estat treballant en diferents feines «estudiantils», que es van anar allargant durant temps...

Concretament quan vaig necessitar saber cap a on encarar els meus esforços per tenir una feina que m’agradés, que em donés prou diners com per viure i prou temps com per gaudir-la.

Què t'ha ajudat a aconseguir-ho?

A nivell extern m’ha ajudat molt, primerament tenir uns amics que es dedicaven a fer campanyes forestals i d’aquesta manera em fessin conèixer i introduir-me en aquest món.

Després, tenir un equip que es presentava a l’oposició, que ja tenien experiència, i em mostressin els passos a seguir i la implicació requerida.

Seguidament un company que primerament seguia el mateix camí i posteriorment m’animava i treballava perquè aconseguís el meu objectiu (cuidava de la nostra filla, estava per la casa, em construïa exàmens simuladors de l’oposició...)

I per últim, la millor filla del món, que em va ajudar a relativitzar tot el procés d’oposició.

A nivell intern he hagut de superar moltes barreres personals i psicològiques que es materialitzaven en el rendiment físic, treballar l’autoestima i la confiança personal en la capacitat de poder ser una de les 153 persones d’unes 3.000 que s’hi presentaven.

M’ha ajudat molt tenir autodisciplina, constància, il·lusió, ... i saber quin era el meu objectiu.

També tenir uns pares que sempre m’han educat per a tenir el mínim de perjudicis i barreres i m’ han recolzat i animat a aconseguir els meus objectius.

Has trobat algun obstacle al llarg del procés?

Síííí.... Diferents... En la primera oposició (2009) vaig superar totes les proves i a l'última, que era un examen mèdic, em van excloure per l’existència d’un Hallux Valgus (un galindó) al meu peu, amb el qual feia des dels 15 anys que compartíem experiències i mai no havia sigut una limitació per a res esportiu ni per a treballar al mateix cos de bombers 7 anys com a auxiliar forestal... Sempre he pensat que ho hagués pogut recórrer, però en aquell moment vaig acotxar el cap i vaig considerar que si mai volia entrar no era la millor opció... així que al cap de poc vaig passar per quiròfan i me’l vaig operar.

Van tardar 7 anys en sortir unes noves oposicions... i va néixer l’Aina...

L’oposició en què vaig entrar no va ser fàcil, amb una feina a mitja jornada i una nena d’1 any que encara popava.

Un fet important que també em dificultava psicològicament és el fet de ser dona i tenir, per lo general, diferents capacitats físiques que els homes.

Què significa per a tu ser una de les poques dones bomberes?

Per una part m’agrada perquè sembla que així s’obre camí a la consciència per a la igualtat de gènere i per altra part no m’agrada que siguem tan poques. 

Ets conscient que ets una referent per a les noves generacions?

Sí i no... Si analitzo per què vaig entrar crec que no vaig pensar en cap moment si hi havia altres dones, senzillament la vida em va portar a aquesta decisió i objectiu, però no perquè hagués pensat en la igualtat de gènere o que si havia altres dones jo també podia... Però suposo que el fet que n’hi hagin cada cop més fa que la consciència canviï i més dones s’ho plantegin, així com que el cos de Bombers també es vagi adaptant a aquest fet.

Per què creus que no hi ha més dones en aquesta professió? Què creus que caldria canviar perquè hi hagués més presència de dones en aquesta professió?

Doncs no ho sé, potser una raó, que és la que jo m’he hagut de treballar més, és que s’ha considerat sempre una professió en què la força màxima és una qualitat molt important i imprescindible i les dones, degut a la diferència genètica, tenim en general, menys força/potència.

També pot ser perquè és una professió que es veu perillosa i ho és en alguns moments.

El fet de ser dona t'ha implicat avantatges o desavantatges a l'hora de desenvolupar la teva feina?

No sé si els avantatges i desavantatges han sigut pel fet de ser dona o pel fet de ser jo com soc. Vull pensar que són per aquesta segona opció, perquè jo sóc així, pensar que són pel fet de ser dona seria amb perjudici de la igualtat de gènere.

Alguna anècdota o qüestió que vulguis explicar al respecte...

Tot i que molts opositors i bombers no ho veuen amb bons ulls, jo trobo correcte l’adequació de les proves físiques de l’oposició a les dones, o sigui, que els barems siguin diferents per a homes que per a dones. Com he dit abans, som diferents i en la part física no tenim les mateixes qualitats. Sí que hem de realitzar una mateixa feina si som al mateix lloc de treball, és veritat, però per una part, en la feina de bomber/a de moments en què es necessiti la força màxima són molt reduïts i a vegades amb enginy i bona organització podries ser més eficaç. I per altra part en el cos de Bombers sempre es treballa en equip i d’accions a realitzar n’hi ha moltes i es poden adaptar a cada bomber/a. Amb tot això vull subratllar i posar amb fluorescent que sí que es necessiten unes qualitats mínimes per a l’execució de la feina, però que en les proves físiques de l’oposició, on hi ha una competició, no es poden igualar els barems entre els dos gèneres, però sí exigir el mínim que es consideri oportú per a la realització de la feina.